L’article que en realitat és un anunci
Com reconèixer un anunci disfressat d’article
Lliçó 2 de 6 · ~7 minuts
Un anunci disfressat d’article (també en diuen «publireportatge») sembla una notícia normal: una web de notícies, una secció de «Salut», una autora «doctora», comentaris de lectors. No sembla que et vulguin vendre res: només estàs «llegint una història». Per això t’hi refies més.
Aquests articles s’escriuen amb una plantilla. L’ordre de les parts gairebé no canvia:
- Un titular que promet Una experta, una provocació, «per això res no t’ha funcionat».
- Dolor i vergonya Una escena coneguda: «Tinc 44 anys i, un cop més, el meu vestit preferit no em cap».
- El descobriment «Uns científics de Copenhaguen han trobat la causa real». La culpa no és de la persona: és «el cervell», «les hormones», «el sistema nerviós».
- El producte apareix més tard El nom de l’aplicació surt només a mig text, quan ja estàs d’acord que hi ha un problema.
- Un diari de resultats Dia 1, dia 5, setmana 3, setmana 4.
- Ressenyes i comentaris Sempre amb un «antic escèptic».
- Un descompte i escassetat «60 % de descompte per als usuaris nous», «l’última vegada es va esgotar en 48 hores».
- Un botó de «Fes el test gratuït» Després ve un qüestionari llarg abans de la pantalla de pagament; això és la lliçó següent.
Has fet clic en un anunci a les xarxes socials i has arribat a un «article». Troba 8 senyals que és un anunci d’una aplicació i no periodisme.
- Una etiqueta diminuta de «Publicitat»: Hi ha una etiqueta que diu que és publicitat, però en lletra grisa clara diminuta i en un racó. Legalment l’etiqueta hi és; a la pràctica, és gairebé impossible veure-la.
- Un titular fet amb una fórmula: La fórmula: «Experta: “Anys de [el remei de sempre] no em van ajudar, fins que uns científics [estrangers] van descobrir la causa real”». Promet un saber secret i un enemic («la indústria no vol que ho sàpigues»).
- Una autora que no surt enlloc: «Dra. Helen Marks, neuropsicòloga»: sense lloc de feina, sense enllaços, sense publicacions. La foto és una imatge qualsevol d’internet. Busca l’autora: normalment no existeix enlloc, tret d’articles com aquest.
- Estrelles en un article: «4,8 ★ — 3.120 valoracions» en un article de notícies? Així són les fitxes de producte, no el periodisme. El número ve amb la plantilla.
- Un descompte dins la «notícia»: Un mitjà independent no ven subscripcions amb un 60 % de descompte en un bàner que et segueix per tota la pàgina. És el primer senyal que tot l’«article» és només un anunci amb un botó de «compra».
- Un diari «Dia 1 — Setmana 4»: La història «al principi no m’ho creia, el dia 5 vaig notar un canvi, un mes després soc una altra persona» és un bloc estàndard. S’escriu amb una plantilla, sovint amb el mateix text per a productes diferents.
- «Com s’ha vist a» sense enllaços: Els logotips de mitjans sense enllaços a articles reals no demostren res. De vegades és només una imatge amb uns quants noms.
- Comentaris perfectes: La plantilla porta un repartiment fix: un parell de persones que «ja l’han comprat», un «escèptic que el va provar igualment», un «expert» i algú que està «fent el test ara mateix». Els «m’agrada» són números fixos.
Com comprovar-ho en un minut
- Busca una etiqueta com «Publicitat», «Publireportatge», «Contingut patrocinat», a dalt o a baix de tot.
- Mira l’adreça de la web. «noticies-salut-diaries.top» no és un diari.
- Busca el nom de l’autora. Una metgessa de debò sortirà en una clínica o en articles científics.
- Fes clic als logotips de «Com s’ha vist a». Si no porten a articles reals, són només una imatge.
- Busca ressenyes de l’aplicació fora del seu propi web: a la botiga d’aplicacions, en fòrums o cercant «nom de l’aplicació + cancel·lar».
Test
Què és un «anunci disfressat d’article» (un publireportatge)?
- Una ressenya independent d’una aplicació
- Un anunci que imita un article o una història personal
- La secció de ressenyes d’una botiga d’aplicacions
És un anunci pensat per semblar un article de diari o de web de notícies. La paraula «publireportatge» ve de «publicitat» i «reportatge».
L’article té una secció «Com s’ha vist a» amb logotips de mitjans. Què demostra això?
- Que els periodistes han provat el producte
- Res, tret que els logotips portin a articles reals
- Que el producte és popular als Estats Units
Sense enllaços als articles, és només una imatge. I fins i tot amb enllaços, que et mencionin no és el mateix que que et recomanin.
Per què el nom del producte apareix només a mitjan «article»?
- Perquè el text sigui més curt
- Perquè primer acceptis que hi ha un problema i confiïs en l’autora, i només després rebis la «solució»
- Perquè ho exigeix la llei
Primer la història i la confiança; després, el producte. Si t’ensenyessin el producte d’entrada, veuries que és un anunci i tancaries la pàgina.
Quina és la manera més ràpida de comprovar la «doctora» que ha escrit l’article?
- Mirar la foto: els metges tenen un aspecte respectable
- Buscar-ne el nom a internet juntament amb la paraula «clínica», o en bases de dades de recerca mèdica
- Llegir els comentaris de l’article
Les fotos es troben fàcilment a internet, i els comentaris els escriuen els mateixos que han escrit l’article. Un minut buscant el nom n’hi ha prou per veure que aquesta doctora no existeix.
30 preguntes sobre tu i un mateix pla per a tothom
Totes les aplicacions, autors, publicacions i ressenyes d’aquest curs són inventats. Qualsevol semblança amb productes reals és pura coincidència. Només els trucs són reals.